22/12/14
Seguim desobeïnt.
Davant les seves lleis, davant les nostres detingudes, davant les seves immoralitats, davant els nostres plors i crits de ràbia i de dolor i de impotència; desobeïm.
No acatem ni a la fàbrica ni a l'escola, ni a la cuina ni al carrer, ni a la oficina ni al menjador. Ni al llit.
Desobeïm aquí i arreu. A Mèxic i Palestina, a Chile i Asturias, a Barcelona i a Kobane, a la Xina i a Tunísia, al Vietnam i a Bolívia. I als EEUU.
Perquè així volem ser i creiem que ha de ser; volem la desobadiència com a única norma contra la seva prepotència.
I és per això que seguim lluitant. Lluitant, resistint i desitjant que l'entarrement de vosaltres i les vostres inhumanitats sigui llarg, plàcid i, sobretot, etern.
Treu-te tú també la estúpida mordassa que tant temps fa que portes.
Llàpis i Digital
.JPG)
